Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents

La novel·la construeix un relat íntim i fragmentari centrat en la memòria familiar, l’absència i el pas del temps. A través d’escenes quotidianes i d’una prosa molt poètica, el narrador evoca la figura del pare, la malaltia, la vida domèstica i els records d’una casa marcada pel treball i la pèrdua. És una obra de to contemplatiu, més basada en les sensacions i la memòria emocional que no pas en una trama convencional.

Amb solapes